L'Alzheimer només afecta la memòria
L'Alzheimer no es limita a la pèrdua de memòria. Tot i que és un dels símptomes més destacats, la malaltia també afecta altres funcions cognitives, com el llenguatge, la planificació i el raonament. A mesura que avança, provoca canvis de comportament i altera l'autonomia de la persona.

El primer símptoma de demència és oblidar números o coses
Oblidar números o objectes pot ser un símptoma inicial de demència, però no és l'únic. Altres símptomes, com els canvis de personalitat, les dificultats de comunicació o els problemes d'orientació espacial, també poden aparèixer a les primeres fases. L'evolució dels símptomes varia segons el tipus de demència.

Si perdo memòria, és que estic desenvolupant l'Alzheimer
Els oblits són habituals a totes les edats i tendeixen a augmentar amb els anys. Sovint són benignes i poden estar relacionats amb factors com la manca de descans, l'estrès o trastorns com la depressió. La pèrdua de memòria no sempre indica la presència d'Alzheimer.

Totes les demències evolucionen ràpidament
La velocitat de progressió de la demència depèn del tipus i de la causa subjacent, així com de factors individuals com la salut general i l'edat del pacient. Algunes formes de demència avancen lentament i progressivament al llarg dels anys, mentre que d'altres poden evolucionar més de pressa.

És normal perdre memòria amb l'edat
A mesura que ens fem grans, el cervell també experimenta un procés d'envelliment semblant al d'altres parts del cos. Els canvis que s'hi produeixen són normals, però poden afectar l'exercici de determinades funcions o activitats.
No recordar on hem deixat un objecte o no poder recordar un número són dificultats habituals que podem experimentar més sovint amb l'edat. Tanmateix, és important saber distingir entre les conseqüències normals de l'envelliment i els possibles primers símptomes de la malaltia d'Alzheimer.
L'Alzheimer és una malaltia específica i no una conseqüència inevitable de l'envelliment. Tot i que fer-se gran pot comportar una certa disminució de les capacitats, això no impedeix dur a terme amb normalitat les activitats quotidianes.
Si es detecten comportaments o actituds que podrien ser senyals d'alerta, és essencial consultar el metge, especialment si representen un canvi respecte a la manera de ser habitual de la persona i interfereixen en les activitats diàries.

La demència i l'Alzheimer són el mateix
Tot i que sovint es confonen, la demència i l'Alzheimer són conceptes diferents. La demència és un terme clínic que descriu un conjunt de símptomes associats al deteriorament cognitiu progressiu, que afecta la memòria, el pensament i el raonament. L'Alzheimer, en canvi, és una malaltia neurodegenerativa específica i la causa més freqüent de demència.

Hi ha una prova definitiva per diagnosticar l'Alzheimer
Actualment, no hi ha una única prova definitiva per diagnosticar l'Alzheimer. El diagnòstic s'estableix mitjançant un procés multidisciplinari que inclou avaluacions clíniques detallades, proves neuropsicològiques per mesurar les funcions cognitives i estudis d'imatge cerebral que permeten identificar el deteriorament i descartar altres causes.

L'Alzheimer és una malaltia hereditària
Tot i que hi ha una influència genètica, la majoria dels casos d'Alzheimer són esporàdics i no hereditaris. Tenir familiars de primer grau afectats pot augmentar lleugerament el risc, però això no implica una transmissió genètica directa ni garanteix que es desenvolupi la malaltia.

No podem fer res per prevenir l'Alzheimer
Tot i que les causes de l'Alzheimer no es coneixen del tot, s'han identificat diversos factors que augmenten el risc de patir la malaltia. L'edat avançada i la predisposició genètica són factors que no es poden modificar. Tanmateix, n'hi ha d'altres que es poden controlar. L'evidència científica indica que mantenir una alimentació equilibrada, fer activitat física regularment, tenir una vida social activa i estimular les funcions cognitives amb nous reptes pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar la malaltia.

La demència no té tractament
Tot i que actualment no hi ha cura per a la demència, hi ha tractaments farmacològics i no farmacològics que poden ajudar a gestionar els símptomes i millorar la qualitat de vida dels pacients.